12gen.
Sobre el projecte

Roy Lichtenstein. The Scent of Tears.
Organitzat per: Made in View.
Coorganizado por: Aurea Cultura i Art, Comediarting i Rumor Artworks.
Comisaria: María Dolores Durán Úcar.

Roy Lichtenstein (Nova York, 1923-1997) és una des les figures més importants de l’art pop nord-americà i és el creador un llenguatge plàstic característic de la cultura del còmic.

Quan era jove li agradaven els programes de ràdio, com ara Flash Gordon o Mandrake the Magician; y el jazz ¾va crear un grup de música  durant l’època que anava a la Franklin High School. Lichtenstein va estudiar belles arts a la Universitat d’Ohio i es va graduar l’any 1946.

Després de passar per l’expressionisme abstracte i d’experimentar amb el constructivisme, a començament dels anys seixanta del segle XX planteja una ruptura  amb aquests preceptes i dirigeix la mirada cap a la vida quotidiana, en un ambient cultural dominat per la societat de consum.

A partir d’aquest moment, la seva producció es caracteritza per l’apropiació d’imatges provinents de l’àmbit de la il·lustració i la publicitat, i adapta l’estètica de la vinyeta de còmic al llenç. Quant a la tècnica, utilitza una gamma de colors primaris y delinea les figures amb un traç negre gruixut. Una altra peculiaritat és que fa servir els punts Ben-Day, un procés en què combina petits punts de colors per formar noves textures i il·lusions visuals. Primer, en aplicar aquesta tècnica, feia forats en plaques d’alumini per aconseguir els punts, però, més endavant, va perfeccionar el mètode gràcies a les plaques Ben-Day ¾de l’àmbit de les arts gràfiques¾, amb les quals va crear patrons més uniformes.

En les seves creacions, sota una superficialitat aparent, amaga una profunda aproximació conceptual al paper de l’artista i de les seves creacions en el món postindustrial.

El 1962 exposa a la Leo Castelli Gallery de Nova York. Poc després, comença a treballar en els dos temes que el faran famós: la guerra i l’amor. A l’hora d’explorar aquestes històries dramàtiques es basa en tebeos com ara All-American Men of War o Girls’ Romances. Aquestes històries eren plenes d’estereotips sobre els rols de gènere, que eren habituals fins i tot al cinema.

Un altre dels seus temes recurrents és el combat. Aquest artista novaiorquès es va passar la infantesa dibuixant i construint maquetes d’avions. A més, quan era jove, fou reclutat i enviat a Europa ¾concretament, a França, a Bèlgica i a Alemanya¾ per lluitar contra el nazisme durant la Segona Guerra Mundial. En els seus treballs sobre la guerra, és molt habitual trobar-hi avions, sovint en ple atac; dos exemples d’això són la reconeguda obra Whaam! i la sèrie «As I opened fire».

A partir de l’any 1964 va començar a fer paisatges, plàcids i buits, molt allunyats de les obres que havia fet sobre la guerra i l’amor, encara que n’hi ha algun que recorda l’estètica del còmic. Els paisatges, sovint, consten d’una línia horitzontal a la part inferior que representa el límit entre el cel i el mar, que també es marca amb una filera de núvols. Al centre de la composició de Sunrise també s’hi veu un sol semiocult del qual surten molts rajos. Sigui com sigui, en altres obres d’aquesta mateixa temàtica, predominen el buit i l’abstracció. L’absència de tema fa que Lichtenstein experimenti amb els materials i els efectes òptics.

De vegades, es considera que les obres de Lichtenstein són paròdies de l’expressionisme abstracte, que va dominar el panorama artístic dels anys cinquanta del segle XX als Estats Units, amb artistes com ara Jackson Pollock i Willem de Kooning. Però, a diferència d’aquests, Lichtenstein creia que les pinzellades havien de ser controlades i no pas espontànies. A l’obra Brushstroke (1965) representa una gran pinzellada, un gran gest que en realitat no ho és, ja que s’ha fet de manera maquinal i desapassionada. La ironia d’aquest pensament és que, en comptes d’emprar una tècnica per a realitzar el traç de manera mecànica, va decidir fer-ho a mà. En l’obra de Lichtenstein, la sèrie «Brushstrokes» és una reflexió sobre la veritable essència de la pintura.

Paral·lelament a la seva obra basada en la cultura contemporània, Lichtenstein s’inspira en la història de l’art. Ja sigui per inspiració o per apropiació, l’artista va crear obres relacionades amb el postimpressionisme, amb el cubisme, amb el futurisme o amb el surrealisme. En les seves obres, estableix un diàleg amb els mestres del passat, sempre partint de l’admiració envers aquests artistes: Claude Monet, Fernand Léger, Piet Mondrian, Vincent van Gogh i, molt especialment, Pablo Picasso, el qual considerava un dels pintors més importants del segle XX, a més de la influència artística més important que havia rebut.

Com a conclusió, l’exposició proposa un recorregut exhaustiu per aquests temes icònics de l’obra de Roy Lichtenstein, sense oblidar, en altres apartats especials, les obres primerenques, la inspiració en l’arquitectura clàssica, la relació amb el cinema, la música o el teatre, i les col·laboracions amb altres artistes pop contemporanis.

La mostra exposa tots els temes i les etapes creatives de Lichtenstein des dels primers treballs de començament dels anys seixanta del segle XX, fins als que va fer dos anys abans de morir.

L’artista va morir de manera inesperada el 1997, amb setanta-tres anys. El seu llegat artístic i documental es conserva a la Roy Lichtenstein Foundation, creada a Nova York el 1998.

Més informació
  • Del 03 de desembre del 2021 al 03 d’abril del 2022
  • Roy Lichtenstein
  •  Galleria Forêt. Seül – Corea del Sud
Galeria d’imatges