Charo Sanjuán Gómez, historiadora i directora d’Aurea Cultura i Art, va entrar en contacte amb l’obra de l’artista argentí Atilio Boveri (1884-1949) durant un llarg període de residència a Buenos Aires als anys noranta del segle passat, mentre feia un treball de recerca sobre el pintor Hermen Anglada-Camarasa i els artistes i intel·lectuals argentins del seu entorn. Va ser llavors quan va conèixer la vídua de l’artista, Elba Cecchini, que conservava una part important de la producció artística d’Atilio Boveri, obres que posteriorment va donar al Museu de Pollença i al Museu de Mallorca. Charo Sanjuán ha comissariat tres exposicions sobre Boveri —que es van presentar als dos museus esmentats—, ha escrit diversos textos sobre l’artista i no ha deixat d’investigar sobre la seva vida i la seva obra, que inclou pintura, dibuix, gravat, ceràmica, disseny de mobiliari, decoració mural i, també, arquitectura, disseny de jardins, projectes educatius, literatura…; és per això que se’l qualifica d’esperit renaixentista.

El catàleg raonat d’Atilio Boveri, que es troba en una fase avançada, inclourà, a més de la catalogació de la seva obra àmplia i diversa, un estudi profund i detallat de la seva vida i de la seva producció; tot, acompanyat d’una àmplia documentació i profusament il·lustrat.

Una ullada a la seva trajectòria en qualsevol diccionari o història de l’art argentins ens descobreix que estem davant d’un personatge poc usual i ens desperta la curiositat. Quan ja en sabem més, ens sorprèn no tan sols l’ampli ventall de tècniques que practicava, sinó la perfecció amb què les utilitzava, així com una gran capacitat de treball. Els seus projectes pedagògics ens el mostren com un personatge avançat a l’època i al lloc on li va tocar viure, i en llegir cartes i escrits ens adonem que era constant, que tenia una gran capacitat per a sobreviure al desànim quan els seus grans projectes eren desestimats o oblidats, que tenia molta força per començar de zero una vegada rere l’altra i que perseverava en allò que havia estat rebutjat.

En aprofundir en la seva obra, veiem que la diversitat de tècniques que emprà són el llenguatge que utilitza per a expressar conceptes, perquè en tot allò que fa o projecta hi ha idees que vol transmetre, que quan emprèn un tema nou, prèviament, n’aprèn des de les nocions bàsiques fins a les darreres teories i que abans d’utilitzar una tècnica l’estudia i la practica fins a dominar-la.

Sempre, en tot allò que feia, veiem el convenciment que l’artista ha de ser útil a la societat i, també, una defensa de la utilitat, el valor espiritual i el valor moral com a trets indispensables de l’obra d’art. En una carta datada el 1941 Boveri afirma: «Y en tal sentido hay un mundo de filosofía por hacerse, y no para hacerla en la simple consideración teórica sino con la ejecución directa y en base de la cabeza que piensa, de la boca que no habla y de las manos que ejecutan la obra positiva y el hecho trascendente.»